Una visió d’alguns dels col·lectius residents a terres espanyoles.
De tots els col·lectius que arriben a Espanya, la dels ciutadans alemanys a terres catalanes, crida l'atenció. Els immigrants alemanys van començar arribar els anys 60. Els primers arribaven amb el boom turístic, venien per dedicar-se sobretot a l'hostaleria i alguns van acabar fent procesos de reagrupació familiar. D'altres, veient les bones condicions climatològiques i econòmiques, d'un país en expansió, van aprofitar per immigrar.
En els anys successius van seguir arribant immigrants alemanys per encarregar-se d'empreses alemanes que s'instalaven a Espanya aprofitant la mà d'obra barata. Aquests nouvinguts ocupaven els càrrecs directius.
Aquesta arribada massiva va culminar amb la compra de moltes zones de la costa Brava i Mallorca com a segona residència per passar una jubilació de sol i platja.
En definitiva, acostumem a parlar d'immigració en termes de pobresa, d'exclusió social, treballs precaris, no qualificats, l'associem a delinqüència i problemes de tota mena. Ens referim a aquestes persones amb el nom d'immigrants, nouvinguts, estrangers, forasters, il.legals...
Hem volgut plasmar en aquest article el fet que molts altres col·lectius de persones que venen a casa nostra, no només arriben per mar i tots arriben per tenir una vida més digna. Però els nivells de dignitat amb què valorem a uns i altres, acostuma a ser diferent.
Caldria ser agraïts i honestos per part nostre, i no permetre situacions de degradació humana que, en el moment actual de crisi, no es donen només en aquests col·lectius. Caldria fer les coses ben fetes i no un doble joc en funció d’interessos econòmics, sinó que, en primer lloc hi hagués LA PERSONA, considerada com a tal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada